Colecció Sirocco

Joan Martínez Porcell

Déu és l'única Veritat Absoluta, i allò que Ell ens diu és veritable. Per això, la fe és totalment segura: perquè és l’adhesió i l’assentiment a aquesta única possibilitat. Així, podem dir que en la fe no hi cap el dubte objectiu sobre si el que creu és veritat o no; però també és cert que la fe no es fonamenta en l’evidència, i, per tant, permet la inquietud de pensament. En la fe del creient hi cap inquisició, recerca, investigació, aspiració a quelcom encara no assolit, però amb certesa. També el dubte i l’opinió són intranquils; i el saber també té intranquil·litat en el resultat de les seves inferències lògiques. Però en el cas de la fe es troben els dos elements junts: l’assentiment segur i la inquietud de pensament; i els dos amb igual força.

Es tracta d’un pensar que no porta pau, encara que sigui un assentiment incommovible en el qual no és possible el dubte. En la fe, l’esperit és fixat sense evidència pel voler de la voluntat. L’assentiment ve de la voluntat, i per ferm que sigui, no posa fi a la investigació inquieta però insatisfeta. El que és important és descobrir que el dubte hi és per manca de fermesa en l’assentiment, i la inquietud només hi és si l’assentiment és cert. Aquesta aparença de pau racional és la resignació del qui no creu del tot.

És justament el qui es fia i no veu, el qui creu amb seguretat allò que no té, el qui està inquiet. Precisament perquè creu sense reserves el deixa intranquil un coneixement que li manifesta la realitat i, a la vegada, li amaga. Jesús declara a Pere que aquella revelació no li ha vingut de la carn ni de la sang, sinó del Pare  del cel (Mt. 16,17). La fe és una gràcia, un do de Déu, una virtut sobrenatural infosa per Ell (...). La fe, però, també és un acte humà. No és contrari a la llibertat ni a la intel·ligència de l’home posar confiança en Déu i adherir-se a les veritats que Ell ha revelat (...).El motiu de creure no és el fet que les veritats revelades es vegin clares i intel·ligibles a la llum de la nostra raó natural. Creiem per l’autoritat de Déu que revela, i que no pot enganyar-se ni enganyar-nos (...). No obstant això, la fe és certa, més certa que qualsevol coneixement humà, perquè es basa en la Paraula de Déu (...). Per altra banda, per poder ser humana, la resposta de la fe que l’home dóna a Déu ha de ser voluntària (...). Catecisme de l'Església Catòlica, n. (153-160)

Moltes vegades tenim la sensació que si creiem, serem menys bons professionals en un món tan avançat i tècnic. I això no és així. Al contrari, els misteris de la fe no són contradictoris, ni absurds, sinó una de les dimensions més profundament humanes. En tot allò que coneixem es dóna una gran part de misteri. Qualsevol coneixement de la natura ens sorprèn per la quantitat de misteris que amaga. És veritat que l’avenç del coneixement humà aconsegueix revelar-nos molts d’aquests misteris naturals.

Però en descobrim de nous... Sempre queda quelcom per saber. Vivim envoltats de misteris. No ens ha d’estranyar que el cristianisme ens presenti misteris que no podem copsar ni capir del tot. Ara bé: un misteri no és un absurd, ni quelcom contradictori només perquè no ho puguem entendre. Imaginem que un nen pensa que és impossible el Teorema de Pitàgores només perquè no l’entengui... Per ell, aquells senyals matemàtics són un absurd, però això només és perquè la seva intel·ligència encara no pot entendre-ho. De fet, aquell misteriós teorema no és absurd, sinó que depassa la seva capacitat. Hem de reconèixer que en apropar-nos a Déu, topem amb el Misteri; però no perquè ens depassi vol dir que sigui absurd.

Com més ens hi acostem, més familiar se’ns fa; però, al mateix temps, ens demana de nosaltres la capacitat de deixar-nos sorprendre, la nostra capacitat de donar-nos confiadament, tot sabent que hi ha moltes coses que no podem entendre ni imaginar. Diu Scheeben que totes les realitats revelades per Déu, tots els misteris sobrenaturals, formen entre ells un sistema lluminós, coherent i ordenat. Aquesta col·lecció Sirocco aborda una de les necessitats més patents de la fe cristiana: la necessitat constant d’aprofundir en les raons que fan raonable la fe i els motius que la tornen amable o desitjable. En diferents números aborden les qüestions més cabdals de la teologia fonamental, en un estil senzill i àgil que els fan veritablement útils en general per a tot creient, i en particular, per a catequistes, professors o agents de pastoral.

Lang: CATALÀ




COMPUTER



E-READERS


IPHONE/IPAD


ANDROIDS


KINDLE


KOBO